IMPLANTS IMMEDIATS

Els implants immediats són els que se col·loquen en la mateixa intervenció en la qual s'extru la peça dentària. Disminueix la reabsorció de l'os, escurcen els temps de tractament i milloren el resultat psicològic del pacient ja que en molts casos se'ls pot ficar una corona provisional en el mateix acte (càrrega immediata).

Perquè estos implantes puguen col·locar-se cal un bon estudi del cas per part de l'equip odontològic i cirurgià i s'han d'acomplir certes consideracions quirúrgiques (extracció poc traumàtica, neteja de l'alvèol on es va a col·locar l'implant, valorar la necessitat de regenerar mitjançant os artificial o membranes...), protèsiques (prou estabilitat primària de l'implant després de la col·locació, implants de diàmetre ample, col·locació de l'implant en la zona amb més os...) i implantològiques (el tipus de superfície de l'implante condiciona la osteointegració del mateix)

CARCINOMA BERRUGÓS

Es tracta d'un tipus de tumor maligne que pot aparéixer en la cavitat oral. Té un creixement lent i no invasiu.

Apareix més freqüentment en homes d'edat avançada (60-80 anys).

Se solen localitzar en la mucosa interna de les galtes i en les genives.

Se relaciona amb l'hàbit de mastegar tabac i amb pròtesis mal adaptades.

Clínicament és una tumoració de superfície granular, de color blanquinós i s'asembla a una coliflor. S'induren en la seua evolució.

No solen produir simptomatologia ni solen sagnar malgrat que poden entorpir la col·locació de les pròtesis. 

Poden associar-se a leucoplàsies berrugoses que poden evolucionar fins a un COCE (veieu la publicació anterior).

El diagnòstic se realitza mitjançant la presa de biopsia y el seu estudi. El TAC ens ajuda a descartar l'afectació d'os.

Cal fer el diagnòstic diferencial amb el COCE i altres papil·lomes benignes.

No solen produir metàstasis.

El tractament és quirúrgic i no està indicada la radioteràpia.

CARCINOMA ORAL DE CÈL·LULES ESCAMOSES

El carcinoma oral de cèl·lules escamoses (COCE) és el tumor maligne més freqüent en la cavitat oral. Els tumors malignes de la cavitat oral suposen un 4% del total de l'organisme, dels quals el 90% corresponen al COCE.

Existeix una major incidència en els països asiàtics. Afecta més a homes, encara que la incidència en dones està augmentant. Apareix entre els 50 i 70 anys malgrat que la incidència de casos en jóves està augmentant.

Encara que la seua causa és multifactorial, el tabac i l'alcohol (i més si se combinen) són la principal causa. Cal destacar que el risc després de 5 anys sense fumar és el mateix que el d'una persona no fumadora. Tambén s'ha associat a alguns virus (VPH, Virus del Papil·loma Humà), a oncogens i altres factors como la mala higiene oral.

Una dieta rica en antioxidants funciona com a prevenció del càncer.

Se manifesta com una tumoració o úlcera, dura, dolorosa o no que s'acompanya freqüentment d'inflamació de ganglis cervicals. 

La mida pot ser de uns mil·límetres fins a uns centímetres. Les localitzacions més freqüents són: llengua, sòl de boca i paladar tou. 

Les lesions inicials poden ser asimptomàtiques. Les de major mida cursen amb dolor que pot irradiar a l'orella. Poden produir-se hemorràgies i movilitat dental.

El diagnòstico se confirmarà mitjançant la biòpsia d'un fragment de la lesió. 

El tractament dependrà de l'estadi o la gravetat del tumor. Generalment, consisteix a extirpar quirúrgicament les lesions menudes que se poden acompanyar de buidament cervical dels ganglis afectats si és convenient. La radioteràpia i la quimioteràpia s'utilitzen tambié en estos pacients. 

IMPLANTS CURTS

Els implants curts poden ser una solució molt adeqüada per als casos d'ausències dentals en pacients on la disponibilitat d'os per col·locar l'implant és reduïda. 

Estos implants curts funcionen de manera similar als d'una mida normal. Se solen considerar com a implants curts, aquells que tenen una mida menor de 8mm. Són igualment de titani i les seues superfícies estan tractades de la mateixa forma que els de mida convencional.

En ocasions se solen utilitzar implants curts més amples per augmentar la superfície de contacte de l'os que no se pot aconseguir amb l'alçada. També se poden ficar més implants curts junts o utilitzar-los junt amb altres implants llargs en zones amb major os per compensar les forces mastegadores.

Els estudis actuals indiquen una taxa d'éxit similar als implants convencionals.

PAPIL·LOMA ORAL

El papil·loma oral és un tumor benigne originat en la superfície de l'epiteli. Apareix en ambdós sexes i sense distinció de raça. Pot aparèixer en qualsevol edat malgrat és més freqüent de 30 a 50 anys.

L'etiologia (causa) és desconeguda malgrat que se creu que té una associació vírica pel seu paregut amb la berruga vulgar de la pell.

Se localitza en qualsevol part de la boca encara que és més freqüent en llengua, llavis i paladar, prop de l'úvula.

És una lesió ben delimitada, exofítica (que creix cap a fora) i pediculada. Sol mesurar menys d'1 cm. És indolora i no ulcerada. Presenta un aspecte berrugós, amb aspecte de coliflor. El color és com el de la mucosa normal o lleugerament més blanc.

El diagnòstic és clínic i se confirma amb la biòpsia.

El tractament és l'eliminació quirúrgica i cal eliminar completament el teixit subjacent per evitar la recidiva (la reaparició) L'extirpació amb làser no se recomana ja que recidiva ràpidament.

ODONTOLOGIA CANINA

No fa molt vam llegir un interessant article de la Protèsic Dental Elónia García que parlava sobre la importància de les restauracions dentals en els gossos. Pel seu interés i curiositat, realitzem avui una entrada dedicada a la odontologia canina.

Els gossos són considerats com u més de la família i els seus propietaris se preocupen cada vegada més per la seua salut i la seua estètica.

Com en l'ésser humà, els gossos poden sofrir fractures dentals que poden comportar infeccions. Observant el comportament del gos (decaigut, trist, deixa de beure i de menjar) podem detectar problemes bucodentals. Serà el moment d'anar al veterinari que junt amb odontòlegs i protèsics poden ajudar la nostra mascota.

Alguns tractaments en gossos són els següents:

• Corones colades (de metall), per a retornar la funció i la força a dents partides, com per exemple els claus. Se solen realitzar sobretot en gossos guardians, policia o soldat. Com són de metall, l'aspecte del gos és encara més agressiu.
• Reconstruccions estètiques (empasts): contraindicats en animals de temperament nerviós.
• Implants dentals de titani per substituir les peces perdudes.
• Corones de metall-porcellana o zirconi: retornen l'estètica de dents fracturades encara que solen tindre menor resistència que las de metall.
• Ortodòncia: l'alineament de les dents en els gossos és cada vegada més freqüent en els participants a concursos on se valora la perfecció de l'animal. Cal tindre en compter que algunes "maloclusions" se consideren normals en algunes races.
• Fèruls morrió: mecanismes inventats a Suïssa que permeten al gos menjar, beure i jugar però no mossegar i que podria substituir als clàssics morrions que provoquen problemes respiratoris i traumatitzen i violenten alguns gossos.
• Higiene bucal: per a l'eliminació de càlcul i prevenció de malalties de les genives.

Com a curiositat, volem indicar que els procediments ii materials utilitzats per a tots els tractaments són els mateixos que en l'ésser humà, encara que, en el cas dels gossos cal la sedació de l'animal per a la seua realització.

HIPERSENSIBILITAT DENTAL

La hipersensibilitat dental és un problema comú entre la població joven i en l'adulta. La sensibilitat se produeix com a conseqüència de l'exposició de la dentina als àcids gàstrics i als àcidos ingerits en la dieta.

Aquests àcids produeixen una erosió que pot deixar al descobert els túbuls dentinaris, que contenen un fluid que estimula les terminacions nervioses de la dent i per aixó se pot sentir dolor o punxades en prendre aliments i begudes molt fredes o molt calentes.

El tractament de la sensibilitat és a vegades difícil i consisteix a intentar segellar eixos túbuls exposats per evitar l'activació de les fibres nervioses, ja siga mitjançant pastes dentífriques o amb materials que tanquen eixos túbuls de manera natural o artificial.