L'ESPORT I LA SALUT BUCAL

En la publicació d'avui, anem a donar unes dades curioses sobre la relació entre l'esport i la salut bucodental.

Es va realitzar un estudi en l'Escola d'Odontologia de l'Hospital Universitari de Heidelber (Alemanya) en el qual es va comparar la salut dental d'un grup de triatletes i altre grup de persones de la mateixa edat però que no practicaven cap esport.

En aquest estudi s'observà que la salut bucodental dels atletes era pitjor que en els pacients que no entrenaven. Els atletes que més entrenaven presentaven més càries. Això es pot explicar ja que, durant l'exercici, la quantitat de saliva es redueix i el mitjà oral es torna més favorable per als bacteris cariògens.

A més a més, la composició química de la saliva canvia i es torna més alcalina. Això produeix una major producció de carrall a les dents.

Aquestes dades han estat publicades a The Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports.

LA PROGRESSIÓ DE LA CÀRIES

Com vam veure en publicacions anteriors, la càries és una malaltia que depén de molts factors (sucres de la dieta, presència de bacteris...) Si no es tracta, la càries progressa i passa per diferents etapes i quadres clínics:

                           1                  2                  3                  4                 5

1. En la primera image, observem una dent sana però també podria correspondre a la primera fase de la càries. En els seus estadis inicials, la lesió de càries es diu taca blanca. Les primeres capes de l'esmalt comencen a desmineralitzar-se i adquireixen un color blanc guix. Tractament: remineralització mitjaçant una bona neteja y fluor.
2. Si la taca blanca progressa, l'esmalt (la capa més externa de la dent) es cavita i apareix ja una lesió de taca marró. Alguns pacients, sobretot amb dents joves, poden notar lleugeres molèsties. Tractament: remoció de la càries i obturació de la cavitat (empast menut).
3. Si segueix sense tractar-se, la càries avança fins al següent teixit de la dent (la dentina). En aquestes càries, els pacients tenen sensibilitat (sobretoto al fred i al menjar substàncies dolces) Quan la dentina està molt afectada i l'esmalt no té suport, aquest es desprén i les dents se trenquen. Tractament: remoció de la càries i reconstrucció de la cavitat (empast gran).
4. Quan la càries segueix progressant, aplega al nervi de la dent (polpa) i produeix la seua inflamació (pulpitis). En aquesta fase, els pacients noten un dolor intens i palpitant que requereix antiinflamatoris i analgèsics per calmar-lo. Tractament: remoció de la càries, endodòncia (també coneguda com a tractament de conductes, desvitalització o "matar el nervi") i la posterior reconstrucció de la peça.
5. Finalment, els bacteris provoquen necrosi (mort) del nervi i apleguen a través dels conductes a l'àpex de l'arrel on eixen a l'espai periapical i provoquen la infecció (abscessos, quists) que poden profuir flegmons de repetició i poden drenar pus a través de fístules que solen apareixer en la geniva prop de la dent afectada. Tractament: antibioteràpia, remoció de la càries, endodòncia i reconstrucció.