El somriure d'una persona és dels primers trets en el qual ens fixem en les nostres relacions interpersonals. Quin és el somriure ideal, però? Durant molts anys s'han donat uns paràmetres que defineixen aquest somriure ideal i que anem a tractar d'explicar de la forma més senzilla possible a continuació.
En primer lloc, un somriure ideal seria aquell en el qual estan presents totes les dents (no hi ha ausència de cap peça) i aquestes es troben de manera alineada i sense espais entre ells. A més a més, les dents han de presentar un color concorde a l'edat, el sexe i el color de pell del pacient (no necessàriament ha de ser el color més blanc de la gamma).
En primer lloc, un somriure ideal seria aquell en el qual estan presents totes les dents (no hi ha ausència de cap peça) i aquestes es troben de manera alineada i sense espais entre ells. A més a més, les dents han de presentar un color concorde a l'edat, el sexe i el color de pell del pacient (no necessàriament ha de ser el color més blanc de la gamma).
Quan una persona somriu, hauria de mostrar els incisius superiors, els claus i un o dos premolars. En algunes personas amb una amplària de llavis gran, es poden mostrar els primers molars superiors. No han d'existir espais grans (corredors negres) entre l´última dent mostrada i la comissura labial.
La línia de somriure és aquella que uneix els cantells de les dents superiors. Aquesta línia ha de ser paral·lela a la corba del llavi inferior.
(El somriure B és més ideal que el somriure A)
Si ens fixem en la image, els cantells dels incisius centrals i els claus queden més o menys al mateix nivell mentres que els incisius laterals queden 1 o 2mm per damunt d'aquesta línia.
La línia mitja entre els incisius centrals superiors ha de coincidir amb la inferior i ha de ser perpendicular a la línia imaginaria que uneix les dos pupil·les i ha de coincidir també amb la línia mitja facial (línia que divideix la cara en dues parts el més simètriques possible)
El somriure ideal ha de presentar dents amb una alçada i una amplària correctes. Les dents més estètiques són aquelles que complixen la proporció àuria (Φ) una proporció matemàtica (seqüència de Fibonacci) present en la natura, en l'art i en la música)
Hi ha altres moltes variables (eixos, inclinacions, angles, punts de contacte) difícils d'explicar en aquest blog però que tot odontòleg coneix.
Però tot el que hem comentat anteriorment, fa referència a l'estètica blanca (white aesthetics). Però anys ençà es va definir el somriure ideal com aquell que harmonitza l'estètica blanca amb l'estètica rosa (pink aesthetics)
Un somriure ideal ha de presentar una geniva sana, amb ausència d'inflamació, amb un color rosa pal i el característic puntejat en pell de taronja. Quan es somriu, la geniva s'ha de mostrar només d'un a dos milímetres. En cas d'ensenyar més, estem parlant d'un somriure gingival, lluny del somriure ideal.
La línia mitja entre els incisius centrals superiors ha de coincidir amb la inferior i ha de ser perpendicular a la línia imaginaria que uneix les dos pupil·les i ha de coincidir també amb la línia mitja facial (línia que divideix la cara en dues parts el més simètriques possible)
(La línia mitja entre els incisius coincideix en aquesta pacient amb la línia mitja que passaría per la punta del nas, malgrat que no coincideix del tot amb la línia interincisiva inferior).
El somriure ideal ha de presentar dents amb una alçada i una amplària correctes. Les dents més estètiques són aquelles que complixen la proporció àuria (Φ) una proporció matemàtica (seqüència de Fibonacci) present en la natura, en l'art i en la música)
Hi ha altres moltes variables (eixos, inclinacions, angles, punts de contacte) difícils d'explicar en aquest blog però que tot odontòleg coneix.
Però tot el que hem comentat anteriorment, fa referència a l'estètica blanca (white aesthetics). Però anys ençà es va definir el somriure ideal com aquell que harmonitza l'estètica blanca amb l'estètica rosa (pink aesthetics)
Un somriure ideal ha de presentar una geniva sana, amb ausència d'inflamació, amb un color rosa pal i el característic puntejat en pell de taronja. Quan es somriu, la geniva s'ha de mostrar només d'un a dos milímetres. En cas d'ensenyar més, estem parlant d'un somriure gingival, lluny del somriure ideal.
(Image on es pot apreciar el puntejat en pell de taronja de la geniva)
Per tant, podem arribar a la conclusió clara que el somriure ideal és molt difícil d'aconseguir i ni tan sols els famosos, amb els seus "somriures perfectes" els posseixen.
(El famós diatema (separació) entre els incisius de Madonna l'allunyen del romriure ideal (malgrat que fa poc "és moda". Miley Cyrus és un clar exemple de somriure gingival. I Tom Cuise és un clar exemple de desviació de la línia mitja)
*Els drets de totes les images queden reservades al seus respectius autors.
