TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS: RASPAT I ALLISAT RADICULAR

La periodontitis és una malaltia que afecta el periodonci, els teixits que rodegen la dent. El periodonci el formen la geniva, l'os, el lligament periodontal (que uneix les dents a l'os) i el ciment que rodeja l'arrel de les dents.

Quan la geniva s'inflama a causa dels bacteris de la placa bacteriana, es produeix una gingivitis i les genives comencen a sagnar. Si la gingivitis no es tracta (amb una neteja en la consulta que elimine la placa i el carrall), la infecció progressa a través del solc i el carrall (i els bacteris) afecten el periodonci i produeixen una periodontitis que pot comportar la pèrdua d'os i de dents a més d'altres problemes com ara l'halitosi (mala olor).

La periodontitis és una malaltia que cal tractar i controlar perquè no progresse. Com a regla general el tractament de la periodontitis consisteix en:

1. Visita i diagnòstic periodontal. Realització d'un periodontograma (una fitxa personalitzada on es mesura la pèrdua d'os del pacient), radiografies, neteja i instruccions d'higiene oral adeqüades a cada pacient.
2. Raspat radicular. Consisteix a eliminar el carrall que queda sota la geniva amb l'ús d'uns instruments dissenyats amb eixe fi (curetes). Els raspats ha de realitzar-los un professional, amb anestèsia o sense. S'aconsella realitzar una tècnica Full-Mouth, és a dir, raspar tota la boca i, si no és possible, fer-ho en dues visites amb un interval de 24-48 hores com a màxim perquè el costat net no torne a reinfectar-se. 
3. Allisat radicular. Simultàniament amb el raspat, cal realitzar un allisat de les arrels. Cal eliminar rugositats per a dificultar que el carrall torne a dipositar-s'hi
4. Manteniment un mes després. Es torna a omplir el periodontograma, es repasa la neteja si cal i, a partir dels resultats obtinguts, s'estableix un programa de manteniment personalitzar per a cada pacient o es valora la necessitat d'un tractament quirúrgic (cirurgia periodontal)

Imatge d'un raspat d'una dent inferior amb una cureta.

El raspat no quirúrgic és un tractament senzill i molt eficaç si es realitza adeqüadament. No fa mal, moltes persones el toleren fin i tot sense anestèsia. Alguns pacients poden notar un lleuger augment de la sensibilitat dental i pràcticament tots noten una notable milloria de l'estat de les seues genives.

*Els drets de totes les imatges del blog queden reservats a llurs autors

FACETES DE PORCELLANA

Les facetes de porcellana (o fronts laminats de porcellana) són un tipus de restauración fixa de les dents anteriors.

Les facetes no tenen metall, per tant la translucidesa i la naturalitat de la rehabilitació augmenten y proporcionen, així, una gran estètica. Les facetes poden utilitzar-se en diferents casos:

• Hipoplàsies (taques blanques) de l'esmalt.
• Tincions (com les produïdes per les tetraciclines)
• Dents fracturades o desgastades.
• Tancament de diastemes (espais entre les dents)
• Malformacions dentals (per exemple, els incisius laterals conoides)

La faceta és una rehabilitació que requereix la eliminació de poc material dental. Moltes vegades només es talla (es desgasta) la dent per vestíbul (la zona davantera) malgrat que en alguns casos es recolza en la part lingual passant el bord incisal de les dents per a guanyar estètica i retenció.

Són restauraciones que es realitzen en poques visites:

1. Visita diagnòstica i de planificació. Es poden prendre impressions per a obtindre models on poder crear un encerat (una maqueta d'allò que anem a aconseguir perqu'e el pacient puga fer-se una idea dels resultats.
2. Tallat de les dents i col·locació d'un provisional.
3. Prova de les facetes on el pacient podrà valorar la estètica, el color, la forma...
4. Cimentat definitiu de les facetes.

ELEVACIÓ DE SI

L'elevació de si és una coneguda tècnica quirúrgica que es realitza en alguns casos per a la col·locació d'implants en el maxil·lar superior quan la quantitat d'os disponible no és prou.

Els sins són unes cavitats bilaterals a cada costat de les fosses nasals i que limiten inferiorment amb l'os mail·lar. Quan s'extrau una peça, amb el pas del temps, l'os es reabsorbeix i aquesta cavitat d'aire invaeix l'espai dificultant la tasca de rehabilitar les peces perdudes amb implants.

L'elevació de si consisteix a realitzar una xicoteta finestra óssia per accedir a la membrana del si (membrana d'Schneider) i desenganxar-la i moure-la per aconseguir un espai que serà omplit d'empelt ossi que permetrà guanyar un volum suficient per a la col·locació d'implants amb una mida convencional. 

Aquesta tècnica està contraindicada en pacients amb sinusitis aguda o crònica, pacients amb bifosfonats o en tractament amb radioteràpia. El tabaquisme també és un important inconvenient. 

És una tècnica fàcil en mans d'un cirurgià experimentat. No obstant això, hi ha algunes possibles complicacions entre les quals trobem: la perforació de la membrana, la infecció de la ferida, la sinusitis postoperatòria i la pèrdua total o parcial de l'empelt. 

Però per regla general, es tracta d'una tècnica predecible, segura, reproduïble i amb excel·lents resultats a llarg termini.

Si es realitza i no es poden col·locar els implants en el mateix acte quirúrgic, la seua col·locació es demorarà uns mesos fins a la completa integració de l'empelt ossi.

A continuació us deixem un enllaç on s'explica de forma gràfica el procés d'elevació de si: https://www.youtube.com/watch?v=Q_xi-t0t-HI