SEGURETAT I EFICÀCIA DELS RASPALLS ELÈCTRICS

En març, en la Revista del Ilustre Colegio General de Colegios de Odontólogos y Estomatólogos de España (RCOE) es va dur a terme una revisió sistemàtica d'estudis i articles publicats en els quals s'analitzà la seguretat i l'eficàcia dels raspalls elèctrics en comparació amb els manuals I les diferències entre els raspalls elèctrics oscilants-rotacionals (O-R) i els sònics.

Les conclusions obtingudes en la revisió d'aquestes publicacions van ser les següents:

A nivell de seguretat:

1. Els raspalls elèctrics O-R no representen un problema en teixits durs (esmalt dental) o blans (genives).
2. Les recessions gingivals (processos en els quals la geniva descén i s'exposa l'arrel dental) milloraren amb l'ús d'aquests raspalls.
3. L'abrasió cervical (desgast del coll de les dents) no és major que amb el raspall manual.
4. En pacients amb implants, ajuden en la neteja i la pèrdua d'os al voltant dels implants és menor.

Quant a la seua eficàcia:

1. El raspall elèctric Oral-B O-R és més efectiu en la remoció de placa i en la reducció de gingivitis que el raspall manual.
2. Amb l'ús d'aquests raspalls, millora i s'estabilitza la malaltia periodontal.
3. Els raspalls O-R presenten una reducció major del sagnat que els raspalls sònics.

Si voleu més informació sobre la conveniència o no del raspall elèctric, no dubteu en vindre a la consulta per poder resoldre els vostres dubtes.

CÀRIES DE LA PRIMERA INFÀNCIA

La càries de la primera infància (ECC [Early Childhood Caries]) és el nom amb el qual se coneix actualment a la càries del biberó. Es tracta d'una afectació dels incisius superiors i els primers molars en xiquets entre els 12 i els 30 mesos d'edat.

Són càries de progrés ràpid que apareixen amb més freqüència en xiquets que dormen amb el biberó i que l'utilitzen durant la nit. També s'associa al xupó endolcit amb substàncies cariogèniques, com ara el sucre o la llet condensada.

Estes càries requereixen tractament conservador, moltes vegades realitzat per un/a odontopediatre/a especialitzat/-da per controlar a xiquets de tan curta edat. S'han de tractar les càries i, en moltes ocasions, col·locar corones preformades de metall per mantindre les dents en boca fins que comence el recanvi.

Els xiquets amb aquestes càries creixen més lentament i tenen un pes menor que els xiquets sense càries per culpa de les molèsties que els suposa la masticació i la ingesta d'aliments. S'associa, tanmateix, a un dèficit de ferro.

REHABILITACIÓ MITJAÇANT CORONES DE PORCELLANA

Les corones (o fundes) de porcellana són un tipus de tractament restaurador que s'utilitza, sobretot, quan una dent presenta gran pèrdua d'estructura o presenta reconstruccions (empasts) molt grans que cal protegir: per exemple, després d'una endodòncia.

Quan falta una dent i existeixen dents pilars que cal coronar, o no es poden col·locar implants, es pot realitzar un pont. Així es substitueix la peça perduda tallant les dents adjacents a l'ausència

Per a la confecció d'una corona, el primer que s'ha de fer és el tallat de la peça dental. Amb anestèsia (si la dent és vital) o sense ella (si el nervi s'ha desvitalitzat), es talla (es redueix) la dent seguint un patró. Aquesta reducció dental permetrà crear l'espai necessari per a la funda.

Es prenen impressions de silicona que s'envien al laboratori de pròtesis, amb altres registres del pacient perquè el tècnic, segons les instruccions rebudes, comence amb la confecció de la corona. 

Durant la seua confecció i les proves pertinents, el pacient pot portar un provisional de resina per evitar la sensibilitat dental i millorar l'estètica. 

Existeixen diferents tipus de corones segons el material amb el qual es realitzen. Podem agrupar-les de la següent manera

1. Corones metal-ceràmica convencionals. A l'estètica de la porcellana hem d'afegir la resistència del metall del seu interior. Aquest metall sol ser un aliatge de crom i cobalt (Cr-Co)
2. Corones de zirconi. Amb el pas del temps, es va proposar l'ús del zirconi: un metall blanc per a substituir els aliatges grisos convencionals, sobretot, en el sector anterior, on, amb el temps apareixien vores negres al voltant de la geniva. Amb el zirconi, es va poder evitar que aquestes vores aparegueren.
3. Corones de porcellana. Corones Empress, realitzades completament amb porcellana injectada. No tenen metall de cap tipus. Són les més estètiques de totes malgrat que són un poc més fràgils. 

(De esquerra a dreta: corona metall-porcellana convencional, corona i pont de zirconi i corones Empress)

Després de les respectives proves (prova de metall, prova de bescuit - amb la porcellana carregada però sense brillantor per a valorar el color, la forma...) es procedeix al cimentat mitjaçant ciments d'ús odontològic i específics per a cada tipus de corona.

(*Els drets de totes les imatges queden reservades als seus respectius autors)