TOXINA BOTULÍNICA

La toxina botulínica o botulina és una neurotoxina fabricada pel bacteri Clostridium botulinum. És un dels verís més poderosos i la intoxicació per aquesta substància produeix botulisme (malaltia caracteritzada, entre altres símptomes, per la paràlisi muscular progressiva que pot produir la mort)

La capacitat d'aquesta substància per a produir paràlisi muscular ha fet que s'utilitze com a medicament en el tractament de malalties neurològiques i com a producte cosmètic per al tractament estètic d'arrugues facials. (Botox)

Aquests són alguns dels usos de la toxina botulínica descoberts en l'àmbit de la odontologia:

• Millora del bruxisme (costum d'estrényer o cruixir les dents)
• Hipertròfia de músculs masseters, disminueix el seu volum.
• Luxació repetida de l'articulació temporomandibular (ATM)
• Millors resultats en pacients amb la síndrome de Frey, com a conseqüència de la cirurgia de la glàndula paròtida. 

En cualsevol cas, l'aplicació de toxina botulínica només ha de realitzar-se per un especialista i sempre sota prescripció mèdica.

PERQUÈ LES DENTS NO HO SÓN TOT...

Us desitgem que passeu unes bones vacances i gaudiu de l'estiu si la calor (o les pluges) ho permeten.

Us recordem que la clínica Perales Tena Dental obrirà el pròxim dia 1 de Setembre amb energies renovades. No obstant això, portem el telèfon al damunt per si us sorgeix cualsevol urgència.

Us deixem amb una foto d'unes setmanes enrere quan part de l'equip de Clínica Dental Rocio Tena i Perales Tena Dental  vam passar uns dies merescuts al Port Aventura.

FIBROMA TRAUMÀTIC

El fibroma traumàtic o cicatriu hiperplàsica es considera la lesió nodular més freqüent de la cavitat oral. Temps enrere, es considerava com una neoplàsia però, actualment, es considera una lesió reactiva més que un tumor vertader. En general, està causat per un traumatisme crònic (continuat) de la mucosa oral.

Entre els traumatismes responsables d'aquesta lesió podem trobar: el rosegament de les galtes i el llavi, la mateixa masticació (sobretot quan hi falten peces o estan trencades i amb acabats afilats) i la irritació per pròtesis mal adaptades.

Es més freqüent a partir de la tercera dècada de la vida i apareix més sovint en homes. 

El lloc d'aparició més comú és la mucosa interna de la galta a nivell de la línia d'oclusió (on contacten les dents superiors amb les inferiors) Però també pot aparèixer en la llengua (sobretot en els laterals) en els llavis o en el paladar.

És una lesió elevada, arredonida, llisa i indolora (sempre que no hi haja una ulceració per un traumatisme secundari, per exemple, al mossegar-se el fibroma) Sol tindre un tamany màxim d'un centímetre i mig.

El tractament d'elecció és l'eliminació quirúrgica. Es tracta d'un proccediment senzill que elimina la lesió per complet. Posteriorment, s'han de solucionar les causes que la van produir per evitar que torne a aparèixer.

S'aconsella, quan s'haja eliminat, enviar la mostra a un servei d'Antaomia Patològica per verificar la lesió i descartar altres tipus de patologies tumorals.