La síndrome de disfunció craniomandibular o de l'articulació temporomandibular (ATM) és una patologia d'alta prevalència en la població de qualsevol edat.
La seua etiologia (causes) és multifactorial. Es manifesta amb dolor en el crani, cervicals, cara, sorolls en l'ATM i alteració en els moviments normals de la mandíbula (per regla general, els pacients presenten una apertura limitada)
La seua etiologia (causes) és multifactorial. Es manifesta amb dolor en el crani, cervicals, cara, sorolls en l'ATM i alteració en els moviments normals de la mandíbula (per regla general, els pacients presenten una apertura limitada)
Poden aparéixer també símptomes de tipus otològic (en oïdes) com acúfens (sorolls), sensació d'oïdes taponades, marejos... o de tipus faringolingual (dolor de llengua, cremor...)
Els pacients solen presentar una zona gallet, és a dir, una zona que quan se manipula, desencadena la simptomalogia.
El símptoma que més preocupa és el dolor que sol desencadenar-se a la palpació o amb el moviment. No és freqüent que aparega com un dolor espontani. El dolor sol aparéixer amb major freqüència a la templa (regió temporal).
El seu tractament consisteix en una combinació de teràpies: farmacològica (antiinflamatoris, analgèsics, relaxants musculars...) física (exercicis convenients) i sobretot amb l'ús d'una fèrula de relaxació que duga a l'ATM i els músculs involucrats a una posició de repós.
