La recessió gingival és el desplaçament de la geniva més enllà del límit amelocementari (és a dir, el límit entre la corona normal de la dent i el començament de la seua arrel).
Les recessions poden ser generalitzades en tota la boca, només en un grup de dents o en peces individuals.
La causa principal és el cúmul de placa bacteriana. L'edat també hi és un factor important. Són més freqüents en pacients a partir de la 5a dècada de la vida.
Però també apareixen, cada vegada més freqüentment, en pacients joves amb un bon control de la placa. Aixó pot tindre diferents causes (una geniva i un os fins, moviments ortodòncics bruscos, malposicions dentàries i netejar-se massa fort).
Els pacients poden acudir a la consulta generalment per motius de sensibilitat (l'arrel al desobert no té esmalt i no està protegida per als canvis de temperatura en aliments, begudes...) o bé per estètica (el pacient se veu les dents llargues)
En moltes ocasions, i després d'una bona planificació del cas, aquestes recessions es poden tractar mitjançant empelts de geniva que poden ser sintètics (prefabricats) o del mateix pacient (es solen extraure xicotets empelts del paladar)
(*Els drets d'aquesta i totes les images d'aquest blog queden reservats a llurs autors)
