Moles persones no li presten atenció a la falta d'alguna de les seues peces dentals (sobretot si són posteriors i no afecten a l'estètica) però a continuació anem a enumerar algunes de les conseqüències que es produeixen quan existeix una bretxa en algun dels maxil·lars.
- QUANT A LES DENTS VEÏNES:
Tant la dent de davant com la de darrere comencen a inclinar-se per ocupar l'espai que ha deixat la dent. Això provoca una ruptura dels punts de contacte normals entre les dents veïnes afavorint el cúmul de menjar, placa i facilitant l'aparició de càries.
La dent superior o inferior a l'espai s'extrueix (es despenja) produint-se també una ruptura dels punts de contacte normals amb les seues veïnes i provocant-ne interferències en la oclusió (en la mossegada) que poden comportar altres problemes futurs com ara l'abarasió de l'esmalt o el bruxisme (hàbit d'estrényer i cruixir les dents).
La dent superior o inferior a l'espai s'extrueix (es despenja) produint-se també una ruptura dels punts de contacte normals amb les seues veïnes i provocant-ne interferències en la oclusió (en la mossegada) que poden comportar altres problemes futurs com ara l'abarasió de l'esmalt o el bruxisme (hàbit d'estrényer i cruixir les dents).
- QUANT A LA GENIVA:
La papil·la interdental (el triàngul de geniva rosa entre les dents) s'aplana i desapareix en les dents immediatament anteriors i posteriors a la falta. En la gran majoria dels casos, la geniva descén més enllà de l'esmalt dental, deixant exposat el ciment de l'arrel que augmenta la sensibilitat als aliments i begudes fredes o calentes)
Hi apareix una geniva inflamada en la zona de l'ausència i en les dents contigües (pel cúmul de placa quan es perden els punts de contacte correctes).
Hi apareix una geniva inflamada en la zona de l'ausència i en les dents contigües (pel cúmul de placa quan es perden els punts de contacte correctes).
- QUANT A L'ÓS:
Les dents veïnes a l'ausència s'inclinen, produint-se un augment del solc que cursa a més a més amb inflamació i que poc a poco implica la pèrdua d'ós. És molt comú el defecte angular en els molars que s'inclinen cap endavant.
Aquesta pèrdua òssia augmenta pel traumatisme que suposa que la dent reba unes forces masticatòries quan està inclinada.
En la zona de l'ausència es produeix una pèrdua d'ós perquè no hi ha una arrel que el suporte. L'ós es perdrà amb el temps si no es duu a terme una rehabilitació mitjançant implants.
Aquesta pèrdua òssia augmenta pel traumatisme que suposa que la dent reba unes forces masticatòries quan està inclinada.
En la zona de l'ausència es produeix una pèrdua d'ós perquè no hi ha una arrel que el suporte. L'ós es perdrà amb el temps si no es duu a terme una rehabilitació mitjançant implants.
(Image on es veu la falta d'un molar inferior. El molar posterior s'ha inclinat cap a l'espai i ha perdut ós. El premolar anterior s'ha mogut cap a l'espai separant-se de la seua dent veïna i afavorint l'aparició de càries. El molar superior es despenja perdent els seus punts de contacte naturals).
- QUANT A LA LLENGUA, EL PISO DE LA BOCA I LES GALTES
La llengua sofreix una hipertròfia, és a dir, es torna més gran i sobretot més aplanada ja que invadix l'espai creat per l'ausència dental. Són molt més freqüents les mossegades a la llengua que resulten molt molestes.
El piso de la boca s'eleva per les glàndules sublinguals i en la cara interna de les galtes, apareixen, freqüentment, nòduls o creixements que són conseqüència de la musculatura interna que intenta plenar el buit deixat, produint-s'hi més mossegades. A vegades, aquests fibromes són tan grans i molestos que s'han d'extirpar mitjançant cirurgia.
El piso de la boca s'eleva per les glàndules sublinguals i en la cara interna de les galtes, apareixen, freqüentment, nòduls o creixements que són conseqüència de la musculatura interna que intenta plenar el buit deixat, produint-s'hi més mossegades. A vegades, aquests fibromes són tan grans i molestos que s'han d'extirpar mitjançant cirurgia.
(Image d'un fibroma en la mucosa interna de la galta)
Els drets de totes les images queden reservats a llurs autors.
