SALUT ORAL EN LA DONA

Les dones són molt sensibles a l'inflamació de les genives. La gingivitis, d'origen bacterià s'agrava en períodes de canvi hormonal com són l'adolescència, l'embaràs i la menopausa. 

SALUT ORAL EN LA DONA ADOLESCENT

Els bacteris procoquen amb major facilitat l'inflamació de les genives i l'augment del sagnat en rentar-se les dents o de manera espontània. És l'anomenada gingivitis puberal afavorida per l'augment de les hormones sexuals com l'estradiol. 

Algunes joves tenen major dolor, inflamació i sagnat de les genives abans de la menstruació. Aquests efectes desapareixen dies després. També apareixen més afteis i herpes labials associats a la regla.

SALUT ORAL EN LA DONA EMBARASSADA

Els canvis orals en la dona embarassada ja van ser tractats detingudament en altres publicacions anteriors. Però cal recordar que fins el 75% de les dones embarassades presenten la gingivitis de l'embaràs que sol empitjorar en el segon trimestre.

Quan la geniva creix massa pot aparèixer l'èpulis de l'embaràs o tumor de l'embaràs que ha de ser extirpat després del part.

No cal oblidar que l'inflamació de les genives durant l'embaràs augmenta la possibilitat de part prematur i baix pes del nadó. A més, si evoluciona a periodontitis, aquesta pot empitjorar la diabetis gestacional si existeix.

SALUT ORAL EN LA DONA AMB MENOPAUSA

El descens d'hormones pot produir: boca seca / xerostomia (per la menor secreció salival de les glàndules i que pot provocar problemes per a mastegar o assaborir els aliments), gingivitis (més dolorosa i molesta), pèrdua de peces dentals (relacionada amb l'osteoporosi) i síndrome de boca ardent (sensació de cremor sobretot en genives i llengua).

LIPOMA ORAL

El lipoma és un tumor format per adipòcits (cèl·lules del greix) de creixement lent i generalment asimptomàtic. Té una superfície llisa i poder estar pediculats. Sovint tenen un color groguenc. El pacient el sol notar mesos o anys fins que es produeix el diagnòstic. Sol aparèixer en pacients majors de 40 anys i és més comú en les dones.

Solen ser lesions solitàries. Quan apareixen en gran nombre, s'associen a altres malalties com la neurofibromatosi o la síndrome de Gardner.

La causa de la seua aparició és desconeguda encara que poden influir les alteracions hormonals, les irritacions cròniques i els traumatismes repetits. La malignització d'aquest tumor és infreqüent.

La seua mida no sol superar els 3cm. Quan es major, pot provocar desplaçament i compressió d'estructures veïnes o fins i tot dificultats per a parlar o mastegar.

Existeixen pocs casos orals i soles aparèixer en la mucosa de les galtes, el piso de la boca i la llengua.

El tractament d'elecció és l'extirpació quirúrgica que sol ser senzilla i no sol recidivar (tornar a formar-se)

*Els drets de totes les imatges d'aquest blog queden reservats a llurs autors.

SÍNDROME DE L'INCISIU CENTRAL MAXIL·LAR ÚNIC

En la publicació d'avui us anem a parlar d'una síndrome estranya que afecta a la cavitat oral: la síndrome de l'incisiu central maxil·lar únic (SICMU).

• QUÈ ÉS?

Es tracta d'una síndrome que presenta un únic incisiu central la corona i l'arrel del qual són completament simètriques i que erupciona en la línia mitjana, just al centre de l'arcada. Afecta a un de cada cinquanta mil nascuts vius. 

• PER QUÈ ES PRODUEIX?

Les causes són encara desconegudes però es creu que es deu a esdeveniments que tenen lloc durant els dies 35 i 38 del desenvolupament embrionari. Es produeix una fusió prematura de la línia mitjana que impedeix el desenvolupament correcte dels gèrmens dentaris. En la majoria dels casos s'acompanya d'holoprosocenfàlia, altra entitat que s'associa a anomalies craniofacials i cerebrals (principal causa de mort embrionària).

• CLÍNICA

Apareix un únic incisiu central completament simètric que erupciona en la línia mitjana tant en la dentició temporal com en la permanent. Hi ha ausència de fre labial. 

• TRACTAMENT

Si s'associa a altres patologies cerebrals, es requereix d'un tractament multidisciplinar per part de diversos especialistes. Quan apareix com una entitat oral únicament, es creu que el tractament d'elecció és l'ortodòncia per a obrir espais i poder col·locar un implant en l'incisiu que falta (als 18 anys) i col·locació d'una corona o front de porcellana en l'incisiu únic per donar-li una anatomia normal. Com a segona opció es pot extraure l'incisiu únic i tancar espais juntant els incisiu laterals i realitzan reconstruccions o corones per tal de millorar l'estètica.

En qualsevol cas, quan el pacient i els pares estan satisfets amb la dentició i no hi ha maloclusió ni l'estètica suposa un problema, podrà desixar-se el SICMU sense necessitat de cap tractament.