ALTERACIONS EN EL NOMBRE DE LES DENTS I: HIPODÒNCIA

A vegades ens trobem amb pacients que presenten un menor o major nombre de dents. En el blog d'avuí us parlarem de les entitats que cursen amb menor nombre de dents.

La hipodòncia o agenèsia és l'ausència clínica i radiogràfica d'una o més dents sense que haja sigut treta o s'haja caigut previament.

Quan falten més de sis dents, es coneix com oligodòncia. L'anodòncia o ausència de totes les dents és una situació extremadament inusual.

L'agenèsia sol ser menys freqüent en la dentició temporal i quan es produeix, sol anar seguida d'agenèsia en la dentició permanent.

En dentició permanent, la dent que falta amb major freqüènciasón els tercers molars (queixals del seny), seguits del segon premolar inferior i seguit, molt de prop, de lincisiu latteral superior.

Les agenèsies de segons molars són poc freqüents i les de claus, incisius centrals o primers molars són excepcionals.

Les causes de la hipodòncia són diverses.

• Síndromes com la Síndrome de Down, entre d'altres.
• Infeccions, radiacions o alteraciones endocrines que poden interrompre el desenvolupament dentari.
• Tendència evolutiva a la reducció de grandària de les dents i maxil·lars.

TRACTAMENT

1. L'ausència dels tercers molars no requereix cap tractament.
2. L'ausència de segons premolars inferiors no causa molts problemes i poden romandre les temporals en boca durant molts anys de manera que la necessitat d'implants o pròtesis es retarde el màxim possible.
3. L'ausència d'incisius laterals superiors cal estudiar-se per obrir espais per a la col·locació d'implants o pròtesis o tancar espais amb ortodòncia i realitzar un tractament estètic amb caretes de composite o ceràmica. 
4. L'oligodòncia i anodòncia requereix un tractament multidisciplinar amb un bon estudi previ. 

ALTERACIONS EN LA FORMA DENTÀRIA

En el blog d'avuí anem a enumerar algunes de les alteracions dentàries més freqüents en la clínica dental.

Una de les alteracions de la forma més comú és l'incisiu lateral conoide. Es tracta d'una dent de menor mida que un incisiu lateral i amb una morfologia en con que, en moltes ocasions, requereix tractament estètic mitjaçant caretes de porcellana o corones quan el pacient així ho demane.

En moltes ocasions, podem trobar cúspides accesòries en els molars, és a dir, queixals que tenen més cúspides del normal. A vegades quan aquestes cúspides són molt pronunciades poden produir interferències que requereixen un tallat per tal de disminuir la mida.

Poden haver canvis de forma secundàries a traumatismes o infeccions. Per exemple, un traumatisme sobre una dent temporal pot produir canvis en la morfologia de la dent permanent, com, per exemple, la dilaceració, un canvi en el angle normal entre la corona i l'arrel de la dent.

*Els drets de totes les images queden reservats a llurs autors*

ALTERACIONS EN LA MIDA DE LES DENTS: MACRODÒNCIA I MICRODÒNCIA

MACRODÒNCIA

Amb aquest terme ens referim a la presencia d'una o diverses dents amb una mida major a la resta. En alguns casos, aquesta dent més gran consisteix en una fusió de dues dents que, durant el procés de formació han quedat unides i erupcionen com una única dent "gegant".

MICRODÒNCIA

Una dent microdòntica és aquella que presenta una mida més menuda que la resta. Si afecta a tota la dentició, pot ser un signe d'alguna síndrome (com ara la síndrome de Down) La microdòncia s'associa freqüentment a l'existència de diastemes (espais entre les dents):

Aquestes dues anomalies de la mida dentària poden requerir tractament si produeixen alteracions en l'oclusió al tancar o es poder tractar per causa estètica quan el pacient així ho demane. Les possibilitats són moltes (corones, frnts de porcellana, reconstruccions, ortodòncia...) i moltes vegades has de combinar-se per tal d'acoseguir el millor resultat.