Aquesta entitat pot afectar a la dentició temporal com a la permanent. Afecta preferentment a la regió anterior i és més freqüent al maxil·lar superior i en homes.
La relació amb l'herència no està gens clara i es creu que apareix per una hiperactivitat de la làmina dental que forma les dents.
Les dents extra o supernumeràries són menys freqüents que la falta de dents congènita o agenèsia. Aquestes dents suplementàries poden tindre una forma normal o, molt freqüentment, presenten formes estranyes.
Quan hi ha una dent de més sol produir-se desplaçament de les dents veïnes, apinyament o s'obstaculitza l'erupció de les dents definitives.
Les dents supernumeràries més comuns són els mesiodens, dents generalment conoides que apareixen entre els dos incisius centrals superiors. Es recomana l'extracció temprana per a permetre la correcta erupció dels incisius permanents. El mesiodens mandibular és molt rar.
També hi pot haver hiperodòncia de premolars i de molars. Un cas conegut és el del quart queixal, que seria com un "segon queixal del seny" per darrere del primer.
Després de l'extracció de les dents supernumeràries, cal, sovint, un tractament ortodòncic per tal d'aliniar correctament la resta de les dents en l'arcada.
Imatge d'un mesiodens
*Els drets de totes les imatges queden reservats a llurs autors*
