SÍNDROME DE BOCA ARDENT

La síndrome de boca ardent o estomatodínia és un símptoma que afecta més freqüentment a dones d'edat mitjana. És una sensació d'ardor en la cavitat bucal malgrat que la mucosa és clínicament normal sense cap signe visible. La sensació aplega a ser insuportable y la seua causa no està clara.

Pot haver aspror, disfàgia (dolor a l'engolir), intolerància a les pròtesis dentals, irritació, picor, sabor metàl·lic, sensació de mal alé, de pastositat. Afecta sobretot a la llengua y més freqüentment a la seua punta.

Hi ha molts factors locals i sistèmics que afavoreixen la seua aparació. Per exemple:

• Aliments molt calents, molt condimentats o molt àcids
• Begudess alcohòliques i colutoris amb alt contingut en alcohol.
• Cafeïna
• Dieta deficitària en carns, fruites, lactis i vegetals.
• Factors psicològics (ansietat, cancerofòbia, depressió, estrés)
• Fàrmacs en pacients crònics.
• Ingesta escassa d'aigua.
• Marihuana
• Quimioteràpia y radioteràpia.
• Reflux gàstric i vòmits.
• Tabac
• Trastorns endocrins i metabòlics (menopàusia, patologia tiroidea...)

El tractament va encaminat a evitar la sequedat de boca i estimular la producció de saliva mitjançant mesures higièniques-dietèticas, saliva artificial i estimulants i substitutius salivals. Se recomana una major masticació dels aliments per estimular la producció de saliva així com mastegar xiclets sense sucre i beure molta aigua. 

PAUTES POSTEXTRACCIÓ

A continuació anem a enumerar una sèrie de situacions que poden ocórrer després de l'extracción d'una peça dental i alguns consells perquè el postoperatori siga molt més suportable

1. Després de l'extracció s'ha de pressionar una gasa sobre la ferida al voltant de 30 mintus. Es pot canviar si queda molt amarada en sang. El pacient ha de ser conscient que sagnar és normal. I que la sang mesclada amb la saliva pot paréixer una gran quantitat de sang quan, en realitat, no ho és. No s'han d'utilitzar colutoris ni escopir ja que en desfer el coàgul format es port reanudar el sagnat. En cas que el sagnat siga excessiu o no pare, caldrà consultar-ho amb l'odontòleg.
2. No és aconsellable realitzar un exercici físic intens el dia de la intervenció i moderar l'esforç els dies següents.
3. Se pot col·locar una bossa de gel en la zona de la cara pròxima a l'extracció, coberta amb un drap i de manera intermitent durant 10 minuts.
4. És aconsellable col·locar un coixí més a l'hora de gitar-se per evitar la posició molt horizontal. És normal si se taca un poco el coixí amb sang després d'una extracció.
5. Els aliments del dia de la intervenció i dels següents han de ser de consistència molla i freda.
6. El tabac dificulta la cicatrització de les ferides i produeix infecció de l'alvèol (el forat on s'allotjava la dent). S'aconsella no fumar fins al tancament de la ferida.
7. L'alcohol és un irritant i augmenta este efecte quan s'associa amb el tabac. Cal evitar també els colutoris amb molt d'alcohol.
8. Al dia següent de l'extracció s'han de ranudar els hàbits normals d'higiene. La zona intervinguda s'ha de netejar amb cura i existeixen raspalls especials.
9. Pot aparéixer inflamació els primers dies que anirà disminuint amb el temps i prenent antiinflamatoris.
10. Pot aparéixer trisme, és a dir, la dificultat per aconseguir una obertura total de la boca. Es deu al traumatisme de l'extracción o al bloquejament anestèsic dels músculs de la mandíbula. Se resol a poc a poc i ajuda l'ús d'antiinflamatoris i exercicis que l'odontòleg li pot aconsellar.
11. És normal l'aparició posterior d'hematomes a la pell de cara i coll que es resoldran de manera espontània.
12. S'hauran de prendre els antibiòtics i altres medicaments que prescriga el doctor seguint la pauta que ens aconselle.
13. En cas de dur punts de sutura no reabsorbibles, s'hauran d'eliminar en 7-10 dies.
14. En cas de cualsevol complicació o situació anòmala, s'haurá de contactar amb l'odontòleg el més prompte possible.