Tenen prevalència en classes socials altes, en dones i dels 10 als 40 anys d'edat.
Se poden distingir alguns factors predisposants de la seua aparició como:
- Acció irritativa sobre la mucosa oral: traumatismes, manipulacions dentals...
- Al·lèrgens alimenaris: moltes vegades apareixen després de consumir certs aliments o begudes
- Cessament de l'hàbit de fumar. Els pacients fumadors presenten menys aftes por l'increment de la queratinització de l'epiteli de les mucoses.
- Cicle menstrual: generalment en la fase premenstrual o luteínica quan disminueix la cornificació de l'epiteli i es fa més susceptible a l'aparició d'aftes. Curiosament, les aftes disminueixen o desapareixen durant l'embaràs.
- Estrés, ansietat, nerviosisme o depressió.
- Factors genètics
- Fàrmacs i altres productes químics d'alguns dentífrics i colutoris.
- Malalties sistèmiques: celiaquia (intolerància al gluten) y malalties intestinals (malaltia de Crohn...), dèficit de ferro, de vitamines (complex de vitaminas B), de zinc (manté la integritat epitelial), sida (aftes més severes i persistents), algunes síndromes...
En general se clasifiquen segons la seua grandària en aftes menors (85% dels casos) quan no superen el centímetre i curen sense seqüeles de 10 a 14 dias i aftes majors quan mesuren més d'un centímetr i poden trigar a curar fins a un mes deixant una possible cicatriu.
No existeix un tractament específic per evitar la seua aparició. En general, cal evitar els traumatismes locals, eliminar els possibles al·lèrgens de la dieta i diagnosticar y tractar les malalties sistèmiques que puguen ser les causants.
Actualment, tots els tractaments d'aftes como els antisèptics (colutoris i gels de clorhexidina) i els anestèsics tòpics, van encaminats a disminuir el dolor de les aftes, evitar la infecció i accelerar la seua cicatrització. En casos d'aftes persistents, aftes majors i pacients amb sida pot ser necessari l'ús de tractament antibiòtic i corticoide.
