PAPIL·LOMA ORAL

El papil·loma oral és un tumor benigne originat en la superfície de l'epiteli. Apareix en ambdós sexes i sense distinció de raça. Pot aparèixer en qualsevol edat malgrat és més freqüent de 30 a 50 anys.

L'etiologia (causa) és desconeguda malgrat que se creu que té una associació vírica pel seu paregut amb la berruga vulgar de la pell.

Se localitza en qualsevol part de la boca encara que és més freqüent en llengua, llavis i paladar, prop de l'úvula.

És una lesió ben delimitada, exofítica (que creix cap a fora) i pediculada. Sol mesurar menys d'1 cm. És indolora i no ulcerada. Presenta un aspecte berrugós, amb aspecte de coliflor. El color és com el de la mucosa normal o lleugerament més blanc.

El diagnòstic és clínic i se confirma amb la biòpsia.

El tractament és l'eliminació quirúrgica i cal eliminar completament el teixit subjacent per evitar la recidiva (la reaparició) L'extirpació amb làser no se recomana ja que recidiva ràpidament.

ODONTOLOGIA CANINA

No fa molt vam llegir un interessant article de la Protèsic Dental Elónia García que parlava sobre la importància de les restauracions dentals en els gossos. Pel seu interés i curiositat, realitzem avui una entrada dedicada a la odontologia canina.

Els gossos són considerats com u més de la família i els seus propietaris se preocupen cada vegada més per la seua salut i la seua estètica.

Com en l'ésser humà, els gossos poden sofrir fractures dentals que poden comportar infeccions. Observant el comportament del gos (decaigut, trist, deixa de beure i de menjar) podem detectar problemes bucodentals. Serà el moment d'anar al veterinari que junt amb odontòlegs i protèsics poden ajudar la nostra mascota.

Alguns tractaments en gossos són els següents:

• Corones colades (de metall), per a retornar la funció i la força a dents partides, com per exemple els claus. Se solen realitzar sobretot en gossos guardians, policia o soldat. Com són de metall, l'aspecte del gos és encara més agressiu.
• Reconstruccions estètiques (empasts): contraindicats en animals de temperament nerviós.
• Implants dentals de titani per substituir les peces perdudes.
• Corones de metall-porcellana o zirconi: retornen l'estètica de dents fracturades encara que solen tindre menor resistència que las de metall.
• Ortodòncia: l'alineament de les dents en els gossos és cada vegada més freqüent en els participants a concursos on se valora la perfecció de l'animal. Cal tindre en compter que algunes "maloclusions" se consideren normals en algunes races.
• Fèruls morrió: mecanismes inventats a Suïssa que permeten al gos menjar, beure i jugar però no mossegar i que podria substituir als clàssics morrions que provoquen problemes respiratoris i traumatitzen i violenten alguns gossos.
• Higiene bucal: per a l'eliminació de càlcul i prevenció de malalties de les genives.

Com a curiositat, volem indicar que els procediments ii materials utilitzats per a tots els tractaments són els mateixos que en l'ésser humà, encara que, en el cas dels gossos cal la sedació de l'animal per a la seua realització.

HIPERSENSIBILITAT DENTAL

La hipersensibilitat dental és un problema comú entre la població joven i en l'adulta. La sensibilitat se produeix com a conseqüència de l'exposició de la dentina als àcids gàstrics i als àcidos ingerits en la dieta.

Aquests àcids produeixen una erosió que pot deixar al descobert els túbuls dentinaris, que contenen un fluid que estimula les terminacions nervioses de la dent i per aixó se pot sentir dolor o punxades en prendre aliments i begudes molt fredes o molt calentes.

El tractament de la sensibilitat és a vegades difícil i consisteix a intentar segellar eixos túbuls exposats per evitar l'activació de les fibres nervioses, ja siga mitjançant pastes dentífriques o amb materials que tanquen eixos túbuls de manera natural o artificial.

DEFINICIÓ DE SALUT BUCODENTAL

La FDI (Federació Dental Internacional) va definir la salut bucodental com la capacitat de parlar, somriure, olorar, assaborir, tocar, mastegar, empassar i transmetre una sèrie d'emocions a través de les expressions facials amb confiança i sense dolor, incomoditat ni malaltia del complex craniofacial. És un component fonamental de la salut i el benestar físic i mental. Reflecteix atributs fisiològics, socials i psicològics essencials per a la qualitat de vida i està influïda per les experiències, percepcions i expectatives canviants de l'individu així como per la seua capacitat per adaptar-se a les circumstàncies.

LEUCOPLÀSIA ORAL

La leucoplàsia oral és la lesió precancerosa més freqüent de la mucosa oral. Es tracta d'una lesió blanca majoritàriament que no se desprén i que comporta un risc demostrat de desarrotllar càncer oral.

Després d'eliminar els possibles factors etiològics (causants), si la lesió no desapareix en unes setmanes, se realitzarà una biòpsia per al diagnòstic definitiu.

Moltes de les leucoplàsies orals se relacionen amb el consum de tabac en qualsevol de les seues forms. 

Poden aparéixer en qualsevol localització de la mucosa oral. Les que apareixen en el sòl de la boca tenen major risc de convertir-se en un càncer oral.

El tractament consisteix a eliminar els possibles factors causants. Si passadas unes setmanes de la seua eliminació, la lesió roman o no ha millorat, es realitzarà la biòpsia. En caso de lesions menudes s'aconsella l'eliminació completa de la lesió durant el procés de la biòpsia. 

Segons el grau del potencial de malignització de la lesió, es podrà mantindre una actitud expectant amb revisions tots els 6 mesos o l'eliminació quirúrgica o tractament amb làser per a la seua total eliminació.