diumenge, 29 de novembre del 2015

FRONTS DE PORCELLANA SENSE TALLAR

            
    
                Com ja vam publicar temps enrere, una forma de millorar l’estètica del somriure sense eliminar massa teixit dental consisteix en la col·locació de fronts laminats de porcellana, les congudes carilles que ja s’utilitzaven al voltant dels anys 30 als Estats Units per exigències d’alguns actors i actrius de Hollywood.

                No obstant aixó, actualmente, comença a estendre’s l’ús d’una alternativa que requereix gairebé cap eliminació del teixit dental: les carilles sense tallat.

                Amb aquestes fines làmines de porcellana (0,3mm d’espesor) que s’adhereixen a l’esmalt dental, es poden solucionar problemas de forma, posición i color sense haver de tocar l’estructura de la dent.

                Com no es fa malbé el teixit dental, es poden utilitzar en pacients jóvens quan siga necessari sense comprometre les seues peces. No cal anestèsia i la sensibilitat es nula o pràcticament inexistent. Proporcionen un blanquejament permanent del somriure. Són ràpides de fer (dues sessions i sense la necessitat d’incòmodes provisionals de resina)

                Malgrat que són molt primes, tenen un comportament físico-mecànic paregut a les carilles amb tallat. S’estima que l’èxit d’aquestes carilles és del 99% als 5 anys i del 97% als 15 anys.


                No obstant aixó, també presenta alguns inconvenients ja que no es poden restaurar dents amb malposicions o discrepàncies de tamany greus. Sempre existeix un xicotet sobrecontornejat de la dent ja que, com no se talla, la fina làmina es desa sobre l’esmalt i la dent augmenta el seu volum (malgrat que només 0,3mm). De fet, com són tan fines, deixen veure a través d’elles el color de la dent subjacent per aixó, si desitgem enmascarar un color oscur (per un traumatisme, un tractament de conductes – endodoncia – o una tinció per tetraciclines) haurem de valorar la necessitat d’un blanquejament previ a la seua col·locació.

dimecres, 18 de novembre del 2015

TRAUMATISMES CORONARIS


Actualment, els traumatismes són la segona causa d'atenció en Odontopediatria després de la càries dental. La fractura de corona no complicada (d'esmalt i dentina) és el traumatisme més freqüent en dentició permanent.

La majoria de les fractures i luxacions de les dents resulten dels accidents. No solen comprometre la vida dels pacients però poden provocar un impacte social i psicològic important ja que normalment apareixen en les dents anteriors. 


Els traumatismes impacten al pacient i els seus familiars, professors o tutors perquè solen associar-se amb sagnat i talls en els teixits blans. En accidents greus es poden associar a lesions maxil·lofacials o d'altres parts de l'organisme.

La majoria de traumatismes que només afecten a la corona de la dent solen produir-se per caigudes. Tambñe per accidents de circulació, activitats físiques i actes de violència (la síndrome del xiquet maltractat). També són freqüents en pacients amb retard mental i epilèpsia durant les seues crisis.

 

Solen ser més freqüents en xiquets de sexe masculí perquè, normalment, ells solen realitzar jocs o esports molt més agressius i arriscats que les xiquetes. Hi ha estudis que diuen que un de cada dos xiquets ha sofert lesions traumàtiques dentàries durant la seua infància o adolescència. 


Els incisius superiors solen estar més afectats. Sobretot en les conegudes classes II on el resalt (la distància entre els incisius superiors i inferiors) és major. Aquestes fractures solen cursar amb la pèrdua de material dental i, a vegades, amb el canvi de color de la dent que indica la necrosi (mort) de la dent que pot requerir una desvitalització de la mateixa.

A la esquerra, image d'una classe II d'Angle amb resalt augmentat. A la dreta, fractura d'un incisiu superior amb pèrdua de material dental i necrosi pulpar amb canvi de color.
(Els drets d'aquestes i la resta de fotos queden reservats als seus autors)

Els traumatismes d'aquest tipus poder reduir-se usant mesures preventives com, per exemple, un bon diagnòstic i un tractament ortodòncic precoç per a posicionar correctament les dents en la seua arcada.


dijous, 12 de novembre del 2015

CURIÓS ESTUDI SOBRE SALUT ORAL I CAPIL·LAR


Un parell de mesos enrere, vam poder llegir en una revista del sector odontològic un estudi intessant i curiós al mateix temps.

Un investigador del Estats Units ha realitzat un treball titulat: "Les queratines del pèl com a components orgànics estructurals de l'esmalt madur: la relació entre els trastorns del pèl i la susceptibilitat a la càries dental"

D'acord amb la seua investigació, Olivier Duverger ha descobert que les queratines epitelials del pèl són components també de l'esmalt dental. Aixó es possible ja que el pèl i les dents, malgrat que presenten components estructurals diferents, tenen el mateix origen embrionari

Així, les mutacions en les queratines del pèl augmentarien la susceptibilitat a la càries ja que reduirien la duresa de l'esmalt.




dimecres, 4 de novembre del 2015

OSTEOGÈNESI IMPERFECTA


Amb el nostre compromís de mostrar-vos diferents patologies de la cavitat oral o manifestacions orals d'algunes malalties o síndromes, avui us anem a parlar de la Osteogènesi Imperfecta (OI).

La OI és una malaltia hereditària que es caracteritzaa per la formació anòmala del colagen tipus I, una proteïna que forma part dels ossos, tendons, lligaments, pell i escleres (capes externes dels ulls, de color blanc).

Es dintingeixen 4 tipus de OI principals. El tipus I presenta fragilitat óssea, alteracions en el creixement i escleres de color blau. El tipus II és letal i incompatible amb la vida i els afectats moren durante el part o als pocs dies de vida. En la resta de tipues apareixen escleres normals i major o menor grau de fractures òssies. 

Els pacients amb OI poden presentar fractures dels maxil·lars durant processos senzills com ara una extracció dental simple. 

La OI s'associa freqüentment a la Dentinogènesi Imperfecta (DI), és a dir, a una formació defectuosa de la dentina (la capa interna de les dents). Les dents adquireixen un color gris amb esquerdes. En la radiografia (Fig.1), les dents presentan una forma característica bulbosa amb arrels curtes i amb àrees d'infecció. 

Fig. 1. Radiografia d'un pacient amb DI de la dentició permanent.
*Els drets de totes les images queden reservats als seus autors.

Per desgràcia, en molts casos, aquestes dents han de ser tretes, fins i tot durant la infància. Per aixó, la rehabilitació amb implants dentals pot ser una possible solució per a aquests pacients. Malgrat que cal tindre en compte que molts pacients prenen bifosfonats, una medicació que dificulta la col·locació dels implants per la possible aparició de necrosi (mort) maxil·lar.

Actualment, molts bifosfonats son canviats per altre medicament, el Denosumab, amb una vida mitjana menor i que disminueixen les necrosis si es retira el medicament uns sis mesos abans.