L'alveolitis seca (també anomenada osteïtis alveolar o alveolitis fibrinolítica) és una de les complicacions més freqüents després d'una extracció d'una dent permanent (és molt poc freqüent en extraccions de dents temporals).
Es caracterizta per un dolor postoperatori, fort que s'acompanya de la destrucció del coàgul a l'interior de l'alvèol i pot hi haver, o no, halitosi (mal alè). Com a signe característic, el dolor sol aparéixer a partir del segon o tercer dia després de la extracció i sol desaparéixer en deu o quinze dies.
Es caracterizta per un dolor postoperatori, fort que s'acompanya de la destrucció del coàgul a l'interior de l'alvèol i pot hi haver, o no, halitosi (mal alè). Com a signe característic, el dolor sol aparéixer a partir del segon o tercer dia després de la extracció i sol desaparéixer en deu o quinze dies.
La prevalència és de l'1 al 5% malgrat que augmenta en extraccions complexes com ara la dels cordals (queixals del seny) inferiors quan estan atrapades dins de l'os.
Alguns factors de risc que condicionen l'aparició d'alveolitis seca són:
- Disficultat de la extracció
- Inexperiència del professional
- Ús d'anticonceptius orals
- Edat avançada
- Sexe femení
- Tabaquisme
- Mala higiene dental
- Preséncia de periodontitis (malaltia de les genives)
- Diabetis i altres malalties i fàrmacs que retarden la cicatrització
Per tal d'evitar-la, s'han de prendre totes les mesures de profilaxi possibles, és a dir, cal intentar realitzar una extracció el més atraumàtica possible.
Una vegada establerta, l'alveolitis cura en un període de dues setmanes amb tractament o sense ell. Es pot millorar amb l'ús d'antibiòtics, antiinflamatoris i analgèsics així com irrigar amb cura l'alvèol obert amb una solució salina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada