SENSIBILITAT DENTAL

La hipersensibilidad dentinària, més coneguda com sensibilitat dental, és la causa més freqüent de dolor dental amb una alta prevalència en la població adulta. És més freqüent en dones entre els 20-40 anys.

Actualment, s'ha vist un augment de sensibilitat en pacients joves a causa del canvi en els hàbits de vida. La gent jove cada vegada practica més esport. Durant la seua pràctica, baixa la quantitat de saliva i amb l'ingesta cada vegada major de begudes isotòniques i carbonatades, de gran component àcid, es produeix un desgast dental important.

La sensibilitat és un dolor transitori de curta durada (uns segons) en una o més dents encara que hi ha persones que presenten un dolor generalitat per tota la boca. Aquest dolor apareix després d'estímuls tactils, químics o tèrmics (sobretot quan s'ingereixen aliments i begudes fredes).

La dentina de la dent està formada per túbuls dentinaris (Fig.1) que connecten la part exterior de la dent amb les terminacions nervioses de l'interior. Quan els túbuls de la dentina queden exposats i estan oberts, és quan pot produir-se la sensibilitat.

Fig.1. Detall ampliat dels túbuls de la dentina que uneixen l'exterior amb la ulpa dental

Els drets de totes les images queden reservats a llurs autors.

Els factors que ajuden a que aparega aquesta sensibilitat són: algunes malalties (bruxisme, reflux gàstric...), consum excesiu d'àcids (begudes carbonatades i isotòniques, vi, vinagre, iogurs, sucs...) hàbits higíenics nocius (raspallat agressiu, pastes dentífriques molt abrasives) altres hàbits nocius (onicofàgia = mossegar-se les ungles, pírcings a la boca...), medicameents (com ara l'aspirina), alguns tractaments odontològics (empasts mal segellats, tractaments periodontals, tractaments ortodòncis de molts anys, blanquejaments sense supervisió professional), altres causes dentals (abrasions, anomalies anatòmiques, erosions, recessions...)

PER QUÈ CAL LLEVAR-ME UNA DENT?

Eixa és la pregunta que molts pacients es fan quan van a la consulta i creient que existeix alguna solució es troben amb la mala notícia que és necessària l'extracció d'una o més peces dentals.

Abans de tot, el pacient ha d'entendre que l'extracció és un procés traumàtic que els odontòlegs tractecm d'evitar excepte quan no existeix cap altra opció més acertada.

Les causes d'una extracció són moltes però les podem agrupar en:

1. Destrucció gran de la dent. Càries o traumatismes grans o en zones que dificulten l'empast o el tractament de conductes (endodòncia) quan no es pot garantir un bon resultat. Són, per exemple, les càries radiculars o molt per sota de la geniva.
2. Pèrdua òssia extrema amb gran movilitat de la peça dental quan el tractament periodontal ja no suposa cap milloria per eixa dent.
3. Quan una dent, per faltar el seu antagonista, s'extrueix (ix cap a fora) de manera que impossibilita la rehabilitació de l'arcada contrària o fins i tot suposa un problema per si mateix (movilitat, interferències quan s'obri o tanca, problemes de masticació....)
4. Quan existeix una discrpància de mida entre les dents i els maxil·lars, és a dir, quan les dents són més grans o el maxil·lars més menuts, el pacient que duu ortodòncia pot necessitar extraccions de peces dentals per poder aliniar la resta. Son, potser, les extraccions que més li costa als pacients entendre perquè, en moltes ocasions, es tracta de dents perfectament sanes que cal "sacrificar" per obtindre el millor resultat.
5. A vegades, en treballs rehabilitadors extensos i amb el consentiment del pacient, s'extrauen dents més o menys sanes per garantir una major funcionalitat i estètica dels traballs. 

MOVILITAT DE LES PRÒTESIS DENTALS

Les pròtesis dentals, ja siguen completes, parcials o esquelètics, com a pròtesis removibles que són, sempre presenten una movilitat. Aquesta movilitat és major en les pròtesis completes ja que no se subjecten amb ganxos a cap dent.

Però, amb el temps, la movilitat de les pròtesis pot incrementar-se. Generalment, aquesta movilitat es deguda a la pèrdua de massa òssia i gingival amb els anys. La pèrdua de massa òssia a nivell bucal pot accelerar-se, per exemple, quan el pacient sofreix una pèrdua de pes considerable.

En el mercat existeixen moltes solucions per contrarestar aquesta movilitat, com, per exemple, adhesius i coixinets. Però quan aquests materials s'utilitzen en excés, sobretot, els coixinets, és indicatiu de que la pròteis està molt desgastada i cal buscar una solució més definitiva: eixa pròtesis caldria rebasar-se.

El rebasament consisteix en reomplir en clínica les bases de les dentadures amb silicona o altres materials perquè, al laboratori, aquest material es substituïsca per la mateixa resina de la dentadura per adaptar-la a la nova morfologia de la geniva actual del pacient.

Després d'un rebasament i els ajusts necessaris, els pacients notaran una notable milloria de la movilitat de les seues pròtesis i podran utilitzar-les amb major seguretat.

ALGUNS CONCEPTES SOBRE IMPLANTS

En moltes ocasions, els pacients volen un tractament amb implants ràpid i conservant en tot moment l'estètica, és a dir, no volen anar sense dents durant el procés del tractament.

Per això, acudeixen moltes vegades referits per certes publicitats (moltes vegades enganyoses) que els confonen i els fan creure que certs tractaments són sempre possibles. Per eixa rao, des d'aquest blog, anem a aclarir de manera senzilla dos conceptes pels què els pacients ens pregunten sovint.

IMPLANTS POST-EXTRACCIÓ

Són aquells implants que es col·loquen en boca el mateix dia de la extracció de la dent afectada. Es poden realitzar quan l'alveol (el forat que ocupava la dent en l'os) és favorable i no existeixen factors de risc. Aquest tractament, en la majoria dels casos, requereix d'empelts osis o de teixit connectiu ja que, normalment, el diàmetre de l'arrel de la dent sol ser major que el diàmetre de l'implant. Per tant, l'espai que queda cal omplir-lo amb os artificial que sol encarir el tractament.

Si no es pot realitzar un implant post-extracció, haurem d'optar per altres tècniques que camufen l'ausència, ja siga amb pròtesis fixes o removibles provisionals.

CÀRREGA IMMEDIATA

S'anomena càrrega immediata al fet de col·locar la corona (provisional o definitiva) abans de 48 hores després de la col·locació de l'implant. Aquesta tècnica és molt sensible a molts factors de risc que dificulten o desaconsellen la seua utilització. Si la corona es col·loca de manera provisional, haurà de canviar-se quan l'implant ja s'haja integrat amb l'os, augmentat el cost del tractament.

L'implant ha de tindre una bona estabilitat primària en el moment de la col·locació, és a dir, ha de quedar ben fixat a l'os. L'os ha de tindre una qualitat idònia; ni massa dur, ni massa moll. I existeixen altres contraindicacions pròpies del pacient: bruxisme, periodontitis severa, osteoporosi, diabetis no controlada, fumadors, necessitat d'empelts...

Per tant, ni una tècnica ni l'altra ni la suma de les dos es poden realitzar en tots els casos ni en tots els pacients i la persona ha de conèixer abans que moltes d'aquestes tècniques poden encarir el tractament que podria, per altra banda, realitzar-se mitjançant un protocol estàndar respectant els temps necessaris.

Per a més informació, no dubteu a consultar-nos.