Abans de tot, el pacient ha d'entendre que l'extracció és un procés traumàtic que els odontòlegs tractecm d'evitar excepte quan no existeix cap altra opció més acertada.
Les causes d'una extracció són moltes però les podem agrupar en:
- Destrucció gran de la dent. Càries o traumatismes grans o en zones que dificulten l'empast o el tractament de conductes (endodòncia) quan no es pot garantir un bon resultat. Són, per exemple, les càries radiculars o molt per sota de la geniva.
- Pèrdua òssia extrema amb gran movilitat de la peça dental quan el tractament periodontal ja no suposa cap milloria per eixa dent.
- Quan una dent, per faltar el seu antagonista, s'extrueix (ix cap a fora) de manera que impossibilita la rehabilitació de l'arcada contrària o fins i tot suposa un problema per si mateix (movilitat, interferències quan s'obri o tanca, problemes de masticació....)
- Quan existeix una discrpància de mida entre les dents i els maxil·lars, és a dir, quan les dents són més grans o el maxil·lars més menuts, el pacient que duu ortodòncia pot necessitar extraccions de peces dentals per poder aliniar la resta. Son, potser, les extraccions que més li costa als pacients entendre perquè, en moltes ocasions, es tracta de dents perfectament sanes que cal "sacrificar" per obtindre el millor resultat.
- A vegades, en treballs rehabilitadors extensos i amb el consentiment del pacient, s'extrauen dents més o menys sanes per garantir una major funcionalitat i estètica dels traballs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada