ELS RISCS DE LA TORNADA A L'ESCOLA

Com tothom sap, setembre és el mes de tornar al cole. I amb la tornada a l'escola, com va dir el Colegi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de la I Regió (COEM) augmenten els riscs de salut oral. 

Per una banda, la tornada a la rutina i els horaris establerts afavoreixen que els xiquets i xiquetes adquireixen uns hàbits rutinaris a l'hora de rentar-se les dents. Però, per altra banda, molts d'ells mengen fora de casa. És important inculcar la importancia de rentar-se les dents i cal proporcionar kits dentals fàcils de dur perquè els xiquets i xiquetes puguen complir les seues rutines. 

És l'època, també dels esmorzars i berenars rics en sucres. Les pastes, les galetes i els aperitius fomenten l'aparició de càries. Els entrepans, la fruta i els sucs naturals són una alternativa saludable per a previndre la càries i ensenyar des de menuts a alimentar-se de forma equilibrada. 

La tornada a l'escola suposa també el tornar a les activitats extraescolars. En aquelles relacionades amb esports (sobretot de contacte) augmenten el risc de traumatismes dentals. Per això és important l'utilització de protectors bucals confeccionats en la clínica.

S'aconsella que els menuts vagen dues vegades a l'any a la consulta per a les seues revisions pertinents i, en tornar a l'escola, és una data clau per realitzar una d'elles.

ALGUNES DADES SOBRE L'ERUPCIÓ I EL RECANVI DENTAL

A continuació anem a mostrar algunes dades importants sobre l'erupció de les dents i el seu recanvi en el temps, ja que sol ser una causa de preocupació important dels pares de pecients pediàtrics:

• El desenvolupament de les dents comença en la 6a o 7a setmana embrionària i acaba al voltant dels 20 anys.
• Les xiquetes solen anar més avançades en l'erupció i el recanvi que els xiquets. També hi ha diferències ètniques.
• La primera dent temporal en aparèixer sol ser l'incisiu central inferior (als 6 mesos) seguir del superior i després els incisius laterals.
• Els primers molars de llet erupcionen als 16-18 mesos.
• Als 20 mesos ho fan els claus temporals i als 24-30 mesos apareixen els segons molars temporals.
• Es comú i normal l'aparició de diastemes (espais) entre les dents temporals (açò assegura, per altra banda, major espai per a les dents definitives que són de major tamany)
• La tendència a la sobremossegada (quee els incisius superiors tapen molt més als inferiors) és major.
• Les mossegades obertes i el ressalt augmentat (distància entre els incisius superiors i inferiors) apareixen quan existeixen hàbits de xuplar-se el dit o l'ús del xupó durant massa temps.
• Si l'hàbit s'abanona abans dels 4 anys, és possible esperar la correcció espontània.
• Els apinyaments en dentició temporal són poc freqüents. La seua aparició augmenta les possibilitats d'apinyament dels permanents.
• La dentició mixta comença als 6 anys amb el recanvi de l'incisiu central inferior o l'aparició del primer molar permanent per darrere de totes les temporals.
• En general la dent anterior temporal, quan cau, deixa una ferida que cicatritza i el permanent apareix unes setmanes o fins i tot mesos després. Quan cau un molar, moltes vegades ja se veu el permanent a baix.
• Quan es perd una dent de forma temprana (per càries o traumatisme) el molar permanent tendeix a desplaçar-se cap endavant i l'eixida de les permanents pot obstaculitzar-se.
• Es comú el diastema entre els incisius centrales permanents.
• Moltes vegades les dents ixen per darrere de les temporals. Si hi ha prou espai a l'arcada, les forces de la llengua les durà a la seua posició correcta.
• El recanvi d'una dent sol realitzar-se quan la permanent ja té formats 3/4 de la seua arrel.
• Les dents temporals tenen marques de desgast normals. Es tracta d'un procés fisiològic per estimular el recanvi.
• Després del recanvi de tots els incisius, es produeix un període silent de més d'un any i mig on gairebé s'observen canvis. En el segon període de recanvi apareixeran els premolars i els claus definitius.
• Pràcticament el 100% dels segons molars definitius apareixen quan ja ho han fet la resta de les dents permanents.
• Al voltant dels 12 anys es completa la dentició permanent amb l'excepció del tercer molar, cordal, o queixal de seny que no es considera en el recanvi per la seua variabilitat (sol aparèixer als 18 anys però ho pot fer més tard, no fer-ho mai o fin i tot pot no formar-se)

SÍNDROME DE SJÖGREN

La síndrome de Sjögren és una malaltia autoinmunitària crònica que es caracteritza per la infiltració de limfòcits en les glàndules salivals i lacrimals produint-hi sequetat de boca (xerostomia) i d'ulls (xeroftalmia). Pot presentar-se com un trastorn sistèmic i afectar a altres òrgans i sistemes de l'organisme.

Així doncs, es distingeix la Síndrome de Sjögren primària (que només afecta els ulls i la boca) i la secundària (que apareix amb altres patologies com ara el lupus)

Els signes a la boca són: ardor, dificultat per engolir, sequedat i càries com a conseqüència d'aquesta sequedat.

El mètode diagnòstic més eficaç i fiable és la biòpsia de les glàndules salivals menors.

CLASSIFICACIÓ DE LES MALOCLUSIONS

En una publicació recient vam explicar breument què era la maloclusió i quines causes podia tindre. Avuí anem a intentar classificar algunes d'aquestes maloclusions. Perquè, quan anem a una consulta d'ortodòncia per valorar canviar l'estètica de les nostres dentes o perquè als nostres fills els han diagnosticat amb maloclusió, escoltem a l'ortodoncista i la resta del personal de la clínica parlar de "classes". Però, a què ens referim amb ser de classe I, II o III?

A continuació anem a intentar explicar de la forma més senzilla possible aquests tres tipus de patrons amb els que classifiquem les maloclusions dels nostres pacients.

Per classificar els pacients ens fixem en la posició dels primers molars i del claus amb respecte als de l'arcada antagonista (contrària). Segons la posició, parlarem d'una classe de Angle I, II o III

Imatge esquemàtica de les tres classes. Els drets de totes les imatges pertanyen a llurs autors. 

CLASSE I

La relació dels molars és correcta però hi ha una oclusió incorrecta per la mala posició o apinyament de les peces.

CLASSE II

En la classe II el maxil·lar està avançat, la mandíbula endarrerida o una combinació d'ambdós fenòmens. Els incisius superiors poden estar cap endavant (augmentant el ressalt: l'espai entre els incisius superiors i inferiors) o poden estar inclinats cap a dins (o sovint els incisius centrals estan cap a dins i els laterals cap a fora) La classe II té, per tant, dues divisions.

La Classe II pot afectar a un costat de la boca o als dos.


CLASSE III

En la classe III el maxil·lar està endarrerit, la mandíbula està avançada o una combinació d'ambdós fenòmens. Hi ha un ressalt invertit o mossegada creuda anterior (els incisius inferiors mosseguen per davant dels superiors) o una oclusió vora a vora (les vores d'uns i altres contacten sense arribar a creuar-se del tot)

La Classe III pot afectar un costat de la boca o els dos. 


Existeixen més maloclusions que analitzarem en futures publicacions però amb aquestres tres classes podem catalogar a la majoria dels pacients. Segons la classe que presente el pacient, els passos de l'ortodòncia canvien i també ho fan els aparells que podem utilitzar.