ALGUNES DADES SOBRE L'ERUPCIÓ I EL RECANVI DENTAL

A continuació anem a mostrar algunes dades importants sobre l'erupció de les dents i el seu recanvi en el temps, ja que sol ser una causa de preocupació important dels pares de pecients pediàtrics:

• El desenvolupament de les dents comença en la 6a o 7a setmana embrionària i acaba al voltant dels 20 anys.
• Les xiquetes solen anar més avançades en l'erupció i el recanvi que els xiquets. També hi ha diferències ètniques.
• La primera dent temporal en aparèixer sol ser l'incisiu central inferior (als 6 mesos) seguir del superior i després els incisius laterals.
• Els primers molars de llet erupcionen als 16-18 mesos.
• Als 20 mesos ho fan els claus temporals i als 24-30 mesos apareixen els segons molars temporals.
• Es comú i normal l'aparició de diastemes (espais) entre les dents temporals (açò assegura, per altra banda, major espai per a les dents definitives que són de major tamany)
• La tendència a la sobremossegada (quee els incisius superiors tapen molt més als inferiors) és major.
• Les mossegades obertes i el ressalt augmentat (distància entre els incisius superiors i inferiors) apareixen quan existeixen hàbits de xuplar-se el dit o l'ús del xupó durant massa temps.
• Si l'hàbit s'abanona abans dels 4 anys, és possible esperar la correcció espontània.
• Els apinyaments en dentició temporal són poc freqüents. La seua aparició augmenta les possibilitats d'apinyament dels permanents.
• La dentició mixta comença als 6 anys amb el recanvi de l'incisiu central inferior o l'aparició del primer molar permanent per darrere de totes les temporals.
• En general la dent anterior temporal, quan cau, deixa una ferida que cicatritza i el permanent apareix unes setmanes o fins i tot mesos després. Quan cau un molar, moltes vegades ja se veu el permanent a baix.
• Quan es perd una dent de forma temprana (per càries o traumatisme) el molar permanent tendeix a desplaçar-se cap endavant i l'eixida de les permanents pot obstaculitzar-se.
• Es comú el diastema entre els incisius centrales permanents.
• Moltes vegades les dents ixen per darrere de les temporals. Si hi ha prou espai a l'arcada, les forces de la llengua les durà a la seua posició correcta.
• El recanvi d'una dent sol realitzar-se quan la permanent ja té formats 3/4 de la seua arrel.
• Les dents temporals tenen marques de desgast normals. Es tracta d'un procés fisiològic per estimular el recanvi.
• Després del recanvi de tots els incisius, es produeix un període silent de més d'un any i mig on gairebé s'observen canvis. En el segon període de recanvi apareixeran els premolars i els claus definitius.
• Pràcticament el 100% dels segons molars definitius apareixen quan ja ho han fet la resta de les dents permanents.
• Al voltant dels 12 anys es completa la dentició permanent amb l'excepció del tercer molar, cordal, o queixal de seny que no es considera en el recanvi per la seua variabilitat (sol aparèixer als 18 anys però ho pot fer més tard, no fer-ho mai o fin i tot pot no formar-se)