PÈMFIG

El pèmfig és una malaltia autoimmune amb manifestacions mucocutànies la lesió principal de la qual és una ampolla.

El seu diagnòstic definitiu es realitza mitjançant una biòpsia analitzada histològicament en un laboratori.

És una mlaltia poc freqüent i el pèmfig vulgar és la variant més freqüent (70%). Afecta per igual a ambdós sexes i a totes les races. La prevalència és major entre la quarta i la sisena dècada de vida. Els casos juvenils són raros però també més greus.

El 60% dels casos comencen en la cavitat oral. La mucosa oral s'afecta en més del 90% dels casos. Generalment, comença amb lesions inespecífiques i símptomes fins 6 mesos abans d'arribar al diagnòstic definitiu de la malaltia.

El pacient presenta ampolles múltiples, de diferents grandàries que se trenquen fàcilment  i deixen erosions irregulars i molt doloroses. El pacient presenta ampolles noves junt amb erosions de les ampolles més velles.

Estes ampolles apareixen en qualsevol localització dins de la mucosa oral. Quan el pèmfig té manifestacions en la pell, éstes solen aparéixer mesos o anys després de les lesions orals. Les lesions cutànies són més freqüents en el cuir cabellut, la cara i la part superior del tronc.

El tractament se realitza amb corticoides junt amb immunosupresors per evitar els efectes secundaris de l'ús prolongat dels corticoides.

El curs de la malaltia és variable i imprevisible i pot anar des de la curació, la necessitat de prendre dosis baixes de corticoides com a manteniment, l'aparició repetida de la malaltia o fins i tot, en el menor dels casos, la mort.

EFECTES DE LA LACTÀNCIA MATERNA EN LA SALUT ORAL DEL NADÓ

A más dels beneficis nutritius, immunològics i emocionals que la lactància materna té per al nadó, esta forma de nodrir té importància en el desenvolupament bucodental del lactant.

1. Durant la succió i la deglució, intervenen una sèrie de músculs i moviments que afavoreixen una correcta relació de la mandíbula respecto al maxil·lar superior de manera que es promou el creixement adequat dels dos ossos.
2. Se reforça la respiració nasal del nadó que comporta l'expansió de les foses nasals i el correcte eixamplament del maxil·lar superior.

D'altra banda, no s'ha d'oblidar d'eliminar les restes d'aliments amb una gasa humida després de cada presa. Quan les dents erupcionen, cal anar introduint raspalls de textures i mides adaptades a l'edat del lactant i de serres suaus.

Si la llet materna és causa de les càries prematures és un tema controvertit. La llet materna no produeix càries, però és un factor de risc quan la higiene bucal és deficient o se complementa la dieta amb aliments ensucrats. També cal tindre en compter la susceptibilitat individual així como la transmissió vertical de bacteris, és a dir, de pares a fills a través de la saliva.

Es recomana reduir la freqüència de consum nocturn a partir de l'erupció de la primera dent. Tanmateix, si es decideix perllongar la lactància, és important extremar la neteja de les dents, genives, llengua i mucoses.

No es recomana l'ús de dentífrics fins als dos anys d'edat, ja que podria aparéixer toxicitat per la ingesta del producte. En tot cas, serà el o la odontopediatra qui aconsellarà la pauta i la dosi de fluor del dentífric i també s'encarregarà d'ensenyar els pares a realitzar la higiene de llurs fills menuts.

És fonamental que els nadons siguen revisats per l'odontopediatre abans de complir el primer anyo per tal de previndre i que els pares reben la informació necessària per al menteniment dental dels fills.