En la publicació anterior, vam explicar què era i per a què servia la saliva i vam comentar que era tan important la quantitat com la qualitat de la mateixa. En relació a la quantitat troben dues patologies que poden sofrir els pacients.
La disminució patològica de la saliva es coneix com hiposialia que pot derivar en xerostomia (sensació de sequedat bucal)
La disminució patològica de la saliva es coneix com hiposialia que pot derivar en xerostomia (sensació de sequedat bucal)
Quan el nivell de la saliva disminueix, es produeixen alteracions que poden provocar un major número de malalties (càries, gingivitis...), halitosi (mal alè) i disminueix la qualitat de vida dels qui ho pateixen.
Aquesta disminució pot produir-se per dany a les glàndules salivals per radioteràpia de cap i coll, deshidratació, malalties immunològiques (com ara l'artritis reumatoide o la Síndrome de Sjögren) i també pot ser secundari a alguns fàrmacs (anihistamínics o antidepressius)
El seu tractament consisteix a estimular la secreció salival mitjaçant estímuls mecànics (mastegar xiclets i caramels sense sucre i amb xilitol o ingerir aliments àcids), fàrmacs (només quan les glàndules salivals siguen funcionals). En el cas que les glàndules estiguen afectades, només podrem prescriure teràpies paliatives com substituts salivals, colutoris, xiclets...
Per descomptat, els pacients amb sequedat bucal han de mantindre una bona i constant hidratació.
L'augment de la quantitat de saliva es coneix com sialorrea i causa esquerdament peribucal, cansament muscular, dermatitis del mentó i èczemes peribucals. És menys freqüent que la hiposialia o xerostomia.
L'augment de la quantitat de saliva es coneix com sialorrea i causa esquerdament peribucal, cansament muscular, dermatitis del mentó i èczemes peribucals. És menys freqüent que la hiposialia o xerostomia.
Cal tindre en compter que poden haver-hi augments fisiològics (normals) de la saliva en el nounat i els lactants quan erupcionen les dents i també en les dones embarassades. La sialorrea patològica està associada a malalties com la paràlisi cerebral o el Parkinson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada