DESAVANTATGES I RISCOS DE L'ORTODÒNCIA

El tractament ortodòncic encaminat a aliniar les dents per aconseguir una estètica i una funció adequades és un tractament senzill i molt comú. Però com tots els tractaments mèdics, té una sèrie de desavantatges i riscps que poden ocòrrer en alguns casos:

• Descalcificacions: els aparells fixes predisposen a l'acumulació de placa que pot produir la descalcificació de la dent al voltant de l'aparell.

• Desordres articulars: malgrat que l'ortodòncia ajuda a corregir molts d'aquests problemes, altres autors creuen que pot ser la causa també de la seua aparició.

• Dolot dentari: sol aparéixer a les hores de l'activació de l'aparell. És una sensibilitat a la pressió i quan es mossega que desapareix als 2-4 dies fins a la pròxima reactivació de l'aparell. Depén molt del llindar del dolor de cada pacient encara que forces més intenses produeixen major dolor. 

• Lesió de la polpa: a l'inici del tractament és probable una resposta inflamatòria de la polpa dental (el nervi de la dent). Aquesta polpitis moltes vegades és transitòria però en alguns movimients i forces excessives se pot produir la necrosi (mort) de la dent que i caldrà un tractament de conductes.

• Lesió de teixits blans: durant el tractament poden aparéixes ulceracions traumàtiques que són més freqüents en l'ortodòncia fixa que en la removible.

• Movilitat dental: és una conseqüència lògica ja que, amb el tractament d'ortodòncia es pretén moure les dents. Aquesta movilitat sol desaparéixer amb el temps quan cessa o acaba el tractament ortodòncic sense repercussions permanents. 

• Pèrdua òssia: l'aparatologia fixa suposa una dificultat d'higiene que comporta en la majoria dels casos, la inflamació de les genives (gingivitis) que sol desaparèixer i tornar a la normalitat en acabar el tractament ortodòncic. És inevitable la pèrdua d'un poc d'ós (0,5mm) malgrat que en pacients amb higiene defectuosa, pot ser major. 

• Reabsorció radicular: és inevitable. Es considera que es perdrà 1mm de longitud radicular en un tractament mitjà de 2 anys. Hi ha una gran variabilitat individual de cada pacient. Les arrels curtes, fines o molt redones i els traumatismes previs poden produir reabsorción majors