La maloclusió és un estat de la boca que dista del patró correcte d'oclusió que coneixem els ortodoncistes i odontòlegs. Aquesta oclusió normal o normoclusió compleix uns ideals quant a la posició de les dents i la relació amb la resta d'estructures. Tota oclusió que no complisca aquest requisits es converteix en una maloclusió.
Les maloclusions tenen diverses causes:
- Herència genètica: l'ausència congènita d'alguna dent que no s'ha format, les dents supernumeràries, les erupcions ectòpiques (en localitzacions anormals) o les anomalies de forma i mida solen heretar-se. Existeixen maloclusions similars entre pares i descendents. També apareixen maloclusions en algunes síndromes i patologies com el llavi fissurat.
- Factors intrauterins i neonatals: modelat intrauterí (per pressió d'algun membre, per exemple, durant l'embaràs) o agents teratògens durant l'embaràs (raigs X, alcohol, tabac, aspirina...)
- Factors postnatals: malalties neurològiques i musculars, deficiències nutricionals, fractures maxil·lars, malalties endocrines (hipotiroidisme), pèrdua prematura de dents temporals (per càries o traumatismes) que poden requerir mantenedors d'espai perquè la dent permanent no quede atrapada o perda la seua guia eruptiva, hàbits anòmals...
Malgrat la preocupació dels pares i d'alguns adults per la seua pròpia maloclusió, es tracta d'una entitat que té normalment fàcil solució mitjançant ortodòncia després d'un estudi diferenciat del cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada